Respostes sobre VIH/sida i la COVID-19

Les persones amb VIH/sida, es troben en el grup de persones vulnerables? Les persones en tractament per VIH/sida no són població de risc, sempre que prenguin la medicació antiretroviral correctament i tinguin el VIH indetectable en el plasma.

Com afecta la COVID-19 a les persones amb VIH/sida? No hi ha evidència que les persones amb VIH/sida amb tractament controlat tinguin un major risc de contraure la COVID-19, ni tampoc que experimentin més gravetat. Encara no tenim estadístiques fiables ni sabem quantes persones hi ha infectades, però creiem que la incidència és la mateixa.

Les persones amb VIH/sida en tractament, podrien tenir una major protecció? A l’inici es pensava que el tractament antiretroviral contra el VIH podria fins i tot protegir de la COVID-19. S’estan avaluant les prevalences a tot el país per veure si hi ha hagut realment menys casos en les persones VIH. En la col·laboració establerta amb el CReSA, el BSC i IrsiCaixa, amb el suport de Grifols, hem avaluat in vitro l’eficàcia de diferents antiretrovirals enfront del SARS-CoV-2 i no hem observat eficàcia rellevant contra el mateix.

El VIH/sida afecta a l’Àfrica a més de 25 milions de persones. Com veu la situació allà amb la propagació de la COVID-19? A l’Àfrica el 40% de les persones infectades pel VIH/sida es troben encara sense tractament, i el 60% que resta rep un tractament de menor eficàcia i que a més no està ben controlat com ho està aquí. Si a més hi afegim les condicions de fragilitat, socioeconòmiques i sanitàries, la COVID-19 podria empitjorar, encara més, la situació crítica en aquest continent.

Quina relació existeix entre la vacuna del VIH/sida i el coronavirus? Pot ser la clau per a una futura vacuna de la COVID-19? Fa anys que treballem en una vacuna del VIH/sida i hem creat una plataforma molt potent, molt immunogènica que ens permet treballar amb el virus nou, la COVID-19, podent aplicar tot el coneixement que tenim de la sida en el sistema immunitari a aquest nou virus. Esperem que el mes de maig puguem començar els primers assajos dels primers models de vacunes en ratolins.

Quins altres projectes contra la COVID-19 estan liderant? Hem posat en marxa un assaig clínic per tractar d’evitar la transmissió de la malaltia mitjançant un fàrmac, la hidroxicloroquina, que es troba al mercat. Esperem tenir llestos els resultats d’aquí a poques setmanes.

Els primers tractaments s’han centrat en fases molt evolucionades de la malaltia, quan ja hi ha molta inflamació i això ha provocat uns resultats poc concloents. Hem de testar l’eficàcia idealment amb els primers símptomes per prevenir que el virus es multipliqui continuadament i evitar d’aquesta manera la posterior evolució clínica deguda a l’alliberament de substàncies inflamatòries (el que es coneix com a “tempesta citoquínica”) que causaran les pneumònies severes.

Existeix un paral·lelisme amb el que va passar amb el VIH/sida a la dècada dels 80? Efectivament, quan va aparèixer el VIH tampoc hi havia tractament i els fàrmacs es provaven en estadis avançats de la malaltia quan malauradament era ja massa tard. La clau fou tractar la infecció abans que progressés i amb la COVID-19 hauríem de fer el mateix. Un altre exemple molt evident amb la sida és la teràpia preexposició (PrEP), amb el medicament “Truvada”, que evita que t’infectis del VIH en un 90%, però és només efectiu en persones que no estan infectades. Si es pren quan una persona s’ha contagiat ja no té eficàcia aïlladament i ha de combinar-se amb altres fàrmacs.

Vostè fa 30 anys que treballa amb el VIH/sida i coneix millor que ningú els estralls que va causar a la població: estigma social, discriminació, pèrdues humanes i el posterior control a través dels tractaments fins a convertir-se en una malaltia crònica. Com veu l’evolució de la COVID-19? La COVID-19 no té l’estigma que va tenir el VIH/sida. La controvèrsia sobre la possible discriminació amb els certificats de salut és un altre tema i si aquests es posessin en marxa, seria una mesura transitòria i per tant no resulta comparable.

Així mateix es desconeix encara quina és la resposta immunitària que protegirà a les persones de les reinfeccions. No tothom a qui es detectin anticossos (immunoglobulines IgG) voldrà dir que també té anticossos neutralitzants que el protegeixin de reinfeccions. Fins i tot podria succeir que s’hagués generat un tipus de resposta immune que enfront d’un nou contagi desenvoluparà ràpidament anticossos facilitadors i una infecció molt més greu (això succeeix per exemple en el dengue). En els pròxims mesos, es generarà tota la informació que ens permetrà dir qui està protegit i quant durarà la protecció.

També penso que el maneig dels pacients ingressats es tornarà molt més eficient i s’avançaran a fases més inicials les teràpies disponibles, per evitar que progressin a estats crítics. Aleshores, el tema ja no tindrà tanta gravetat i baixarà el grau d’alarma. Si a més es poden fer els tests amb saliva en fase de validació, podrem testar, identificar i protegir de manera més senzilla i eficient.

Com podem ajudar la ciutadania? Hem endegat la campanya de crowfunding YoMeCorono.com per recaptar fons i estem molt satisfets amb la resposta ciutadana, però necessitem més suport. És una carrera contra rellotge i totes les contribucions són molt necessàries.