© Fundació Glòria Soler, 2022

Avís Legal

04.08.2021

Primers resultats del estudi CoronAvis

  • Emergència COVID-19
  • Salut global
  • Les persones grans formen un dels col·lectius més afectats per la pandèmia de la COVID-19, que ja ha causat la mort de gairebé 30.000 persones que vivien a residències a Espanya. Ara, els resultats d’un estudi dut a terme per l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (ICS), indiquen que els nivells d’anticossos neutralitzants –és a dir, amb efecte protector– de les persones més grans de 65 anys que viuen en residències i que han estat vacunades és molt més alt en aquelles persones que també han passat la infecció pel SARS-CoV-2, respecte de les que no l’han passat. De fet, aquestes darreres mostren nivells molt baixos d’anticossos protectors tres mesos després de rebre la pauta completa de la vacuna. Els resultats obtinguts a l’estudi, que s’està duent a terme amb el suport de la iniciativa solidària YoMeCorono i la Fundació Glòria Soler, posen de manifest la necessitat de fer un seguiment constant de la resposta immunitària d’aquest col·lectiu més vulnerable i, si és necessari, adaptar el calendari de vacunació per aconseguir un major nivell d’anticossos que protegeixi aquest grup de persones de la infecció.

    La campanya de vacunació ha estat un punt dʻinflexió en el transcurs de la pandèmia. Ara, però, cal entendre quant dura la protecció per poder preveure i anticipar-se a nous brots de la malaltia. Fins ara, la majoria destudis apunten que aquesta resposta protectora es manté, com a mínim, un any després de la infecció, però gran part daquests estudis shan portat a terme en persones menors de 65 anys. “La resposta de les persones grans a les vacunes o les infeccions és diferent ja que el seu sistema immunitari està envellit i les cèl·lules que haurien de protegir-les són menys eficients”, explica Marta Massanella, investigadora principal del grup de Recerca Traslacional en Immunologia i Envelliment (TRIA ) d’IrsiCaixa i co-coordinadora del projecte juntament amb Núria Prat, directora de l’Atenció Primària Metropolitana Nord de l’ICS. “Volem esbrinar quant dura la protecció de les persones que viuen en residències per poder ajudar aquest col·lectiu més vulnerable”, afegeix Prat.

     

    Passar la infecció assegura una millor resposta immunitària

    Per poder avaluar la resposta immunitària de la gent gran, l’equip investigador va fer un seguiment de 98 persones residents a 3 centres geriàtrics de l’àrea Metropolitana Nord. Es va obtenir una mostra de pacients més grans de 65 anys, encara que la mitjana d’edat era de 87. Entre aquests, més d’un 80% es va infectar durant la primera onada de la pandèmia i, més tard, tots van rebre la pauta completa de la vacuna de Pfizer. Es van extreure mostres de sang de tot aquest grup abans de la vacunació i tres mesos després, i així es van poder comparar els nivells d’anticossos neutralitzants que havien generat les persones infectades i vacunades amb els que únicament s’havien vacunat.

    “Els resultats que hem obtingut mostren que les persones que no havien passat la infecció tenen nivells molt baixos d’anticossos neutralitzants tres mesos després de vacunar-se i, a més, aquests nivells disminueixen a mesura que l’edat incrementa

    Macedonia Trigueros, investigadora predoctoral en IrsiCaixa

    Aquestes dades contrasten amb els resultats de les persones grans que havien passat la COVID-19 abans de rebre la vacuna, que mostren una resposta immunitària molt més potent. De fet, el nombre total d’anticossos arriba a ser molt més elevat que el d’un grup d’individus més joves. Tot i això, experiments al laboratori han demostrat que són pocs els anticossos de la gent gran capaços de bloquejar la infecció i, així, els nivells d’anticossos protectors s’acaben igualant als de les persones joves. Aquestes dades demostren que la qualitat de la resposta immunitària de la gent gran és limitada i destaca el procés d’envelliment que pateix el sistema immunitari amb el pas del temps. Aquest procés es coneix com a immunosenescència i reflecteix la pèrdua d’eficàcia de les cèl·lules immunitàries al llarg dels anys.

     

    Estudiar futures estratègies de vacunació

    Aquesta resposta immunitària compromesa i una alta probabilitat de patir diverses malalties cròniques afegides fa que la gent gran tingui més probabilitat de patir una COVID-19 greu. “Amb la situació epidemiològica actual estem veient que aquest col·lectiu més vulnerable es torna a veure afectat”, remarca Mar Isnard, cap d´infermeria de l´Atenció Primària Metropolitana Nord de l´ICS.

    Els resultats d’aquest estudi són un primer pas per entendre fins a quin punt estan protegides les persones grans i remarquen la importància de continuar fent un seguiment de la resposta immunitària. “Les dades ens fan plantejar la necessitat d’adaptar la pauta de vacunació que rep aquest grup d’edat, sobretot les que no han passat la infecció. Ara cal estudiar quin és el millor calendari de vacunació i continuar investigant per entendre l’evolució de la resposta immunitària més enllà dels primers tres mesos”, conclou Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa i Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

    Documentació