La Fundació Suñol inaugura En tres actes: Obres mestres conegudes

En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Josep Suñol i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.

Abans que un munt de peces immòbils, entenem que una col·lecció també és —o és sobretot— una mena de registre d’intensitats, una manera d’acostar-se a l’art amb els arguments de cada moment concret però alhora amb les preguntes que anticipen punts de vista encara latents.

Acte 1. Obres mestres conegudes

Què fa immortal un artista, què el llança cap a la posteritat? On neix la pulsió que ens porta a mirar determinades obres sense cansar-nos-en, com si fos el primer cop que les contemplem, com si ens estiguessin parlant només a nosaltres, com si haguessin resolt dilemes aclaparadors? És la història, amb les seves paraules grandiloqüents, qui ens predisposa per a la fascinació respecte a l’art? O són, al contrari, les casualitats, amb les seves picades d’ullet simbòliques i les seves agradables paradoxes, les que fabriquen seduccions estètiques a la nostra mida?

Aquesta exposició es basa en les preguntes anteriors per qüestionar-se l’estatut de «clàssics contemporanis» de diversos artistes que integren la Col·lecció Josep Suñol. Ara bé, aquesta mostra pretén, sobretot, «conèixer-los» en el sentit menys reverencial del terme, és a dir, intenta treure autors i obres de la seva condició mítica, retornar-los no només la proximitat, sinó també la capacitat de continuar rebatent-nos.

El filòsof Giorgio Agamben ha anomenat «profanació» aquesta mena de processos, i amb això vol dir que qualsevol aprenentatge ha d’eliminar la idolatria, ha d’acostar als usos públics allò que abans se situava en una elevada i inaccessible posició de veritat.

La història de l’art crea tribunes i construeix significats molt sovint a càrrec nostre, com a reflex d’unes lògiques que no sempre coincideixen amb les de qui s’acosta al treball dels artistes. Obres mestres conegudes busca relativitzar aquests mecanismes de sacralització discursiva relacionant autors tradicionalment separats entre ells, desmuntant categories, assajant punts de fuga i nous relats.