El Jardí Invisible del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, obra d’Antoni Gaudí

Després d’una investigació intensa i de la presentació d’una tesi doctoral de David Agulló, dirigida per Juan José Lahuerta, màxima autoritat de Gaudí, i qualificada amb cum laude, es pot afirmar que el Jardí Invisible del Parc Sanitari Sant Joan de Déu va ser un espai d’experimentació arquitectònica d’Antoni Gaudí. De fet, es pot dir que és el taller on s’articula la ruptura formal i el canvi estilístic que, entre finals del segle XIX i principis del segle XX va fer Gaudí apostant pel naturalisme expressionista i una arquitectura més orgànica.

En els períodes en què s’estava edificant el Jardí Invisible, l’antic Manicomi de Sant Boi oferia tallers als malalts mentals per aprendre l’ofici de paleta. La participació dels pacients en el jardí modernista es pot veure en les interpretacions més simples i d’un llenguatge a vegades ingenu, que coexisteixen amb altres de gran complexitat estructural i qualitat plàstica. També s’hi veuen arquitectures descuidades semblants o iguals a diferents parts d’algunes de les obres de Gaudí.

Actualment el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu impulsa les obres de restauració del conjunt, amb una data de finalizació prevista pel 2030. Fins al moment s’han desenvolupat les tasques de restauració dels bancs, on hi conviuen combinacions de mosaics complexes i sofisticades amb uns laterals molt senzills amb pedres i troços d’ampolles que semblen realitzades per pacients, i que es van construir simultàniament als del Park Güell, tot i que els del Jardí Invisible es van concloure dos anys abans, el 1912.

La Fundació Glòria Soler va donar suport a la investigació que ha acabat erificant l’autoria del conjunt, y que reforça el compromis d’apropar l’art a les persones més vulnerables, en especial les que pateixen malalties de salut mental.

Web del Jardí Invisible